El so de la teva boca m’arriba llunyà,
Intento obrir molt els ulls per saber què em diu, però tot és confús i la llum brilla massa. Entendre’t? Entendre’m?
Les paraules s’ajunten sense sentit per a mi… els arguments desapareixen. Ni t’entenc, ni m’entens. Els meus llavis formen paraules que tu mai no arribaràs a comprendre enmig d’aquest silenci horrorós.
Les enormes parets d’aquest mur que ens separa les construïm pedra a pedra i sense perdó, metre a metre plens de rancors, deixant entre ells tot el que ens fa humans. Rebutjant el que podria fer-nos divins, deixant-nos a mercè d’un fals orgull, massa extenuats per perdonar, massa ofuscats per escoltar.
El silenci, tan fosc i cruel s’obre pas en la meva ment, ja no enraono ni amb mi mateixa, la foscor envolta la nostra situació, deixant així, glaçat cada batec.
Intento obrir molt els ulls per saber què em diu, però tot és confús i la llum brilla massa. Entendre’t? Entendre’m?
Les paraules s’ajunten sense sentit per a mi… els arguments desapareixen. Ni t’entenc, ni m’entens. Els meus llavis formen paraules que tu mai no arribaràs a comprendre enmig d’aquest silenci horrorós.
Les enormes parets d’aquest mur que ens separa les construïm pedra a pedra i sense perdó, metre a metre plens de rancors, deixant entre ells tot el que ens fa humans. Rebutjant el que podria fer-nos divins, deixant-nos a mercè d’un fals orgull, massa extenuats per perdonar, massa ofuscats per escoltar.
El silenci, tan fosc i cruel s’obre pas en la meva ment, ja no enraono ni amb mi mateixa, la foscor envolta la nostra situació, deixant així, glaçat cada batec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada