...

El sol d’estiu ja ha caigut. La brisa marina ja no m’embriaga, el vent bufa cap a l’interior. La lluentor verda dels arbres dóna pas a l’opac taronja de la tardor. Il•lumina, trist, un ocre sol d'octubre.
Els dies s’escurcen a la tarda, els matins s’humitegen en boira. El sentiment fa niu, hiverna, s’encongeix i s’oculta fugint de les renovades ombres.
Avui acompanya una manta grisa. Un cel de núvols difumina la llum que arriba i no es troba mai el blau d’un cel vertader – d’absència- rere les cortines de tardor.
Avui els sentiments es muden, canvien, es vesteixen de jaqueta. Arriba el fred en la mentida de l’equinocci. Per fi arriba un fred fals que no és d’hivern, però arriba, per fi, un trist fred de tardor no desitjada.