Aquesta fredor escanya els meus nervis, oprimeix els meus pensaments i els submergeix en un profund estat que bloqueja cada un dels meus intencionats moviments.
Aquest fred emmudeix la meva ànima, eixuga els meus desitjos i els converteix en una pausa constant de neguit, pausa que embolico amb la pesada manta de l'odiós hivern.
És aquest fred el que aconsegueix que dels meus llagrimers caiguin gotes de pluja al ritme que desapareixen les fulles mortes de l’arbre caduc en el que m’he convertit.
I allà ets tu, maleït sol de desembre, mostrant els teus rajos, apropant el teu poder, el teu calor, el més anhelat. Allà ets tu rient de tot aquest espectacle. I te sents feliç per ser el més desitjat.
Maleït sol de desembre, no tornis fins que no em puguis tornar-me la vida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada