Teoria dels cossos

Feixuga damunt teu. La cara cerca
un encaix al teu coll, i va parlant.
Entra la llum de neu, i tu recordes
quin fred teníeu. Ella et va contant
coses i coses, i escoltes i oblides,
com si et contàs un somni. Fins que et diu
que l'altre dia et va fer el salt. Tremoles.
"Per què et sorprèn? ja ho saps que de vegades
algú m'endú"
"Pot ser no m'ha sorprès,
però em fa pena"
S'allunya de la injúria en que vol
endurir-se el teu cos, i amb ulls encesos:
" més m'en fa a mi. No saps com és. No hi ha
res més horrible. Et trobes al damunt
d'un home qualsevol"
I surts de tu.
Tremoles. No fa gaire, pel carrer,
ella tenia fred al teu costat.

(Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1966)